Acabada la collita fins el mes d’ agost és una bona època per podar els cirerers. Gaire més tard incrementem risc de que faci goma.
Fa mandra, ja ho sé, però caram!, ja que tenim el cirerer a l’hort bé que l’hem de cuidar. Per tant avui hem agafat l’escala i les tisores i ens hi hem posat.
L’any passat no el vàrem podar, per tant aquest any hi haurà un xic més de feina, però tampoc tanta. La veritat és que el cirerer no és un arbre que tingui una poda complicada. Cal sobretot afavorir l’entrada de llum i tenir en compte que floreix en brots de 2 anys o més.
Us mostro unes fotos del procés que hem fet, per si algú li serveix:
- Eliminar brots secs interiors provocats per falta de llum
- Podar sobre botó, brots de 2 anys o més
- Treure xupons: només fan ombra i treuen aliment als brots productius
- En arbres adults rebaixar l’alçada de l’arbre perquè no es faci excessivament alt ( i així collir millor les cireres ) i afavorir l’entrada de llum a les parts baixes. Cal fer-ho de manera que no afecti l’estructura central de l’arbre i els talls no superin 5 cm de diàmetre
Veiem ara com hem tallat la branca 1, en tres passos,
- La idea és rebaixar per afavorir l’entrada de llum, sense fer grans talls.
Veiem ara com hem tallat la branca 2, en dos passos
- Rebaixar l’alçada de l’arbre,
- Fer el tall el més a prop possible de l’origen de la branca.
I aquí deixo la imatge de l’abans i el després de la poda.
A punt per fer unes cireres magnífiques l’any que ve