Fa pocs dies en el diari Punt avui, vaig llegir la noticia de la demanda que algunes persones fan perquè no es talin uns arbres del seu municipi.
Com a professional i persona que estima els arbres comparteixo el fet que no vulguin que es talin uns arbres. Però s’han preguntat si la mesura és arbitrària o si, per contra, respon a raons biològiques ? I això em porta a preguntar-me:
- PERQUÈ diem NO a que es talin uns arbres i en canvi deixem que cada dia es mal plantin, es mal podin i es mal cuidin la majoria d’arbres de la nostra ciutat, poble o vila.
- PERQUÈ ens escandalitza el fet d’acabar amb la vida d’un arbre, i no ens escandalitza el fet que els maltractin durant la seva vida.
Siguem més coherents. No ens fem els “Herois per un dia”. Proposo que comencem a mirar, contemplar els arbres amb un sentit més natural sense la visió humana de domini.
Si volem gaudir de tot el que ens ofereix un arbre, i penso en un arbre en condicions naturals, comencem a defensar-lo des del minut 1. Els arbres no s’han d’adequar a la nostra dimensió i a la del carrer (o plaça esfaltada). Cada arbre té unes peculiaritats i unes necessitats (espai vital, llum, aigua..) i som nosaltres qui hem de buscar els arbres que s’ adequa més a la nostra dimensió i la del nostre carrer o plaça.
Oh si… amb la nostra tasca cada dia en patim d’aquests. es fa molt difícil lluitar contra la “costum d’esporgar”…Tot es ressol amb l’esporga.