Arbres Creixement i poda d'arbres equilibrats.
Fa temps que em dedico al món de la producció de fruita i no he entès mai perquè l’obsessió de sempre d’anar a buscar, a crear la fruita més maca.
Cal que la fruita sigui bàsicament bonica…?
Si prenem com exemple el món del vi, no he sentit cap productor o enòleg que busqués produir el vi més maco. Sempre intenten trobar i definir el sabor que li dóna el seu territori i d’això extreure’n qualitats positives. Que si té el color del terròs del sòl, que si sabor afruitat, que si frescor dels aires que bufen…etc.
En canvi no he sentit mai, per exemple d’una poma, explicar les seves excel.lències d’aroma lligades al seu terreny equilibrat, la seva dolçor pel clima que ofereix el seu entorn, la seva crocantor pel seu òptim de maduresa a la collita…etc. Només la preocupació és qui la té més gran i més vermella ( encara que sigui una varietat d’origen bicolor). Per exemple les varietats del grup Gala o grup vermelles delicious. O en el cas del grup Golden delicious que sigui de pell fina i neta ( quan de forma natural alguns anys queda més llisa i altres anys rossetada, és una qüestió lligada al clima). Un altre dia explicaré el procés.
Bé tot això bé perquè ara és el moment que comença la collita de les varietats del grup Gala, poma bicolor ( 1/2 cara vermella-1/2 cara groga en els seus orígens) que amb al temps ha evolucionat a 120% vermella sense importar si pel camí es perdien qualitats organolèptiques que en el fons són les que al final donen el plaer de menjar una bona poma o una bona fruita. Bé, evidentment des del meu punt de vista.
Això també ha passat amb els préssecs però en parlaré en una altra ocasió del canvi de varietats prioritzant el color extern.
