Ja fa un temps vaig publicar una reflexió sobre si la poma calia que fos bàsicament bonica, es deia Fruites Miss Univers?
M’agradaria tornar insistir en aquest tema perquè sembla que hi ha gent que encara arrossega el fals mite de la Blancaneus , creure que les pomes han de ser vermelles i brillants. Però alerta, un cop mossegada resulta que no era tant bona…….
Com a consumidors crec que estaria bé comprar fruita perquè la trobem BONA, és a dir, que s’ha collit amb els òptims de qualitats organolèptiques ( sucres, midons, aromes …correctes). I passar a segon terme la part estètica, si és totalment vermella, totalment llisa , totalment…total.
Aquests dies comença la collita de la varietat de poma Gala, en els seus orígens bicolor ( una part vermella i l’altre grogosa) però el mercat a empès a exigir que fos vermella, jo diria que fins i tot supervermella. Perquè? no ho sé, com ja he esmentat només ho entenc a partir del trauma de la Blancaneus.
El fet real però, és que el color vermell impedeix en molts casos veure si la fruita si està ben collida. Aquesta coloració externa impedeix veure el color de fons i el canvi de verd a groc que realment ens marca el canvi d’una poma encara verda a madura.