Arbres Creixement i poda d'arbres equilibrats.
Tal com diu el Dr. Alex L. Shigo en la dedicatòria del llibre ” Arboricultura moderna compendio“:
A TOTES LES PERSONES QUE TOQUEN ARBRES.
En aquest llibre (imprescindible per qui es dedica al món dels arbres), entre moltes altres coses parla de la importància de fer un bon tall a la branca que es vol podar.
Avui doncs, vull centrar-me en el punt òptim de tallar les branques.
El tall òptim de poda ha de fer-se tant a prop com sigui possible del coll de la branca. Aquest punt es troba sempre en l’origen del naixement de la mateixa branca.
Hi ha unes raons biològiques que ho avalen. Just a tota aquesta zona del collar, l’arbre té uns teixits que a més de protegir la branca d’entrada de malalties, també és la zona de reserves energètiques dels teixits annexes de la ferida. Això ens garanteix una bona compartimentació del tall.
La compartimentació (de l’anglès CODIT (compartmentalization of decay in trees) ) és el mecanisme de defensa natural de l’arbre davant les ferides, en aquest cas degudes a la poda.
El tall no òptim seria el de deixar “tascó”. Aquí es retarda la compartimentació de tall, no hi ha reserves energètiques i són entrada de fongs ( sobretot xancres) ja que no tenen els teixits protectors.
Així doncs els talls si s’han de fer, fem-los ben fets. Hi ha raons biològiques i estructurals i l’arbre ja ens ho indica.
No tenir-ho en compte demostra desconeixement del què és la poda d’un arbre adult.
