Sembla igual però són tant diferents!
Si jo fos arbre m’agradaria que em podessin, en comptes de tallar-me.
El fet de tallar fa que no es tingui en consideració la salut, la bellesa o l’estructura de l’arbre.
Es tallen arbres que per circumstàncies externes esdevenen perillosos per les persones ( tempestes, fils elèctrics…) o per errors d’ubicació de l’arbre (carrers massa estrets,). Tallar mai serà una solució a llarg termini.
Podar en canvi és escoltar l’arbre què et demana en cada moment per ajudar-lo en la seva tasca de créixer, florir o donar fruits.
La solució doncs sembla fàcil. Cal que tinguis en compte les característiques de l’arbre, el seu hàbitat i que valoris la conveniència de fer la poda, definint objectiu i finalitat d’aquesta.
Quins inconvenients suposa el fet de tallar l’arbre com el de la foto:
– Increment de problemes sanitaris. S’eliminen les barreres químiques naturals de l’arbre que tenen com a funció aturar la propagació de malalties i fongs. A més, talls tant grossos l’arbre no els pot compartimentar i queden oberts a futures infeccions.
– Pèrdua de fortalesa estructural. El punt d’inserció de les noves branques que sortiran dels punts de tall és més feble que la branca original, doncs aquest creixement és a partir de la part externa de l’escorça i això representa pèrdua de la capacitat d’aguant i augment del risc de trencament per causes externes ( vent, neu, el propi pes de la branca…).
– Pèrdua de valor visual.
– Acceleració de l’envelliment de l’arbre.
– Increment del cost manteniment.